La fotografia

 

Tot i que al llarg d’aquest dietari he comentat aspectes relacionats amb l’assignatura de Valencià, els alumnes o l’institut, també m’agradaria reflexionar al voltant del paper dels docents.

En aquest institut, els membres docents han treballat conjuntament amb l’objectiu de millorar la qualitat educativa, les instal·lacions i, fins i tot, l’ambient d’aula, però han oblidat cuidar l’alumnat de pràctiques.

No fa molt de temps, la majoria dels membres docents es van fotografiar a la porta de l’institut reivindicant l’ús de la llengua i una millor qualitat educativa. Ara bé, a l’alumnat de pràctiques ni se’ns va avisar que s’havia de dur la samarreta ni tampoc que s’anaven a fotografiar.

Encara que aquests fets són circumstancials i no tenen major importància, sí que ens deixa un mal record i em fa pensar que, sovint, alguns docents no són capaços de valorar que importants són els alumnes que estan en pràctiques.

El pavelló

L’alumnat de 2n d’ESO hui no ha tingut classe de Valencià (ni de cap altra assignatura) perquè han assistit a un torneig de Colpbol al pavelló municipal.

El colpbol és un esport que m’agrada moltíssim i que quan era alumna gaudia jugant-lo perquè era com una barreja de diversos esports, els quals feien l’assignatura d’educació física molt més divertida.

Tot i que m’ha sabut greu no fer classe amb els alumnes de 2n d’ESO, no he pogut evitar pensar que de debò, quan jo era alumna, hagueren fet aquestes activitats i poder eixir de la classe durant un dia sencer.

Comentant amb els alumnes la meua “devoció” per aquest esport, ells em van animar a anar al pavelló a veure’ls jugar. I, en aquest moment, no vaig pensar la resposta i vaig dir que SÍ sense pensar-ho.

I així va ser, em vaig plantar en mig del pavelló municipal a veure com els meus alumnes gaudien d’un dia de cooperació i d’esport. M’agradaria destacar que quan l’alumnat em va veure en les grades no va poder evitar un somriure d’alegria.

En definitiva, soc conscient que ser docent no sols és encoratjar l’alumnat dins l’aula, sinó també fora d’aquesta.

El Llopis Talent

Aquesta setmana ha tingut lloc el Llopis Talent, és a dir, un certamen de tipus cultural en el qual l'alumnat puja dalt d'un escenari i realitza un espectacle davant de la resta de l'institut. L'activitat que du a terme pot ser variada: certàmens musicals, balls, monòlegs, escenes dramàtiques o jocs de màgia, entre d'altres.

Aquest certamen és fonamental perquè permet que l'alumnat perda la por escènica i a més, potencie les seues habilitats socials. El Llopis Talent es du a terme des de fa uns anys i, a poc a poc, ha anat tenint una gran acceptació per part de l'alumnat. Convé assenyalar que hi ha un jurat format per 5 membres docents de diverses especialitats (música, art, teatre, entre d'altres), així com un premi per a cada categoria.

Personalment, quan era estudiant, aquest certamen no es duia a terme i, per tant, desconeixia el funcionament. No obstant això, l'altre dia parlant amb una alumna de 1r de Batxillerat, em vaig adonar de la importància de premiar el parlar en públic i perdre les pors.

Aquesta alumna que va participar en la modalitat de monòleg, em va contar que estava molt nerviosa perquè l'any passat va estar a punt de no eixir a l'escenari per por. Tot i que la vaig encoratjar a participar en el concurs, no vaig poder evitar pensar que era molt valenta, perquè ara mateix jo també tindria por d'eixir a un escenari a parlar.

El més important d'aquesta anècdota és que parlant i parlant amb l'alumna em va confessar que en un apartat del monòleg parlava dels professors de Valencià, però que havia afegit un apartat per a parlar de mi perquè considerava que era molt valenta per fer classe davant de 30 alumnes. En aquest moment, no vaig poder evitar somriure i pensar que, sense ser conscient m'estic guanyant l'afecte d'aquests alumnes.

La visita de l'autor a l'aula

 

L'autor Enric Senabre ha vingut aquesta setmana a l'institut amb l'objectiu de comentar el seu llibre L'infinit a les teues mans i resoldre els dubtes que pogueren tenir els estudiants.

Com que nosaltres ja sabíem que l'autor anava a vindre a l'aula, vam proposar a l'alumnat que cadascun havia de realitzar en casa una sèrie de preguntes que li farien a l'autor. D'aquesta manera, nosaltres, abans de la xarrada, podíem veure quines eren les preguntes que més es repetien, ajudar-los a formular de manera més clara els dubtes i orientar a l'alumnat a elaborar preguntes més profundes, entre d'altres.

La xarrada va ser tot un èxit perquè l'alumnat es va quedar fascinat amb el llibre i, a més, ara tenint a l'autor en persona podien resoldre els seus dubtes. Al principi l'alumnat tenia vergonya i no volia parlar, però a poc a poc, van agafar més confiança i, finalment, la xarrada va ser molt beneficiosa i útil.

De fet, mai se sap si entre aquests alumnes s'amaga un escriptor nou…

La fira del llibre

 

La fira del llibre és una activitat cultural en què l'alumnat, famílies i docents poden intercanviar llibres i experiències lectores. Tot i això, aquesta fira és la primera vegada que es realitza a l'institut amb el lema «Llibre x Llibre».

Aquesta proposta cultural sorgeix a partir de la iniciativa de diversos departaments de l'institut, com són el d'Anglés, Castellà, Francés, Valencià i Grec. La finalitat d'aquesta fira és fomentar la lectura, encuriosir l'alumnat perquè continueu llegint, intercanviar opinions i descobrir nous autors, entre d'altres.

Per a poder participar en aquesta fira, calia que l'alumnat portara de casa un llibre que ja no utilitzara o que ja no anara a tornar a llegir, i a canvi rebia un tiquet.

A l'hora del pati s'ha donat el tret d'eixida, i juntament amb l'equip docent, hem començat a muntar les taules, a organitzar els llibres i, a col·locar les cistelles amb el punt de llibre i les llepolies que es regalaven a cada persona que agafava un llibre.

És important assenyalar que, tot i ser la primera fira del llibre, ha sigut tot un èxit perquè tant les famílies, com els docents i els alumnes s'han implicat en la causa i, per tant, hem pogut incentivar la lectura d'una manera divertida.

La setmana de la lectura

Al llarg d'aquesta setmana, l'alumnat de 2n d'ESO ha tingut unes classes diferents, és a dir, en compte de donar els continguts del llibre i després fer les activitats, el docent i jo hem decidit que en aquestes sessions l'alumnat llija el llibre de lectura.

Com que està previst que al final de la setmana vinga l'autor a l'aula, a fi de comentar el llibre i respondre a les preguntes que els alumnes vulguen fer-li, hem decidit que és millor que els alumnes lligen el llibre a classe amb l'objectiu de fomentar la lectura i començar certs debats o torns de preguntes per a comprovar que tots els alumnes han comprés el llibre i el contingut.

El llibre titulat L'infinit a les teues mans d'Enric Senabre té com a finalitat conscienciar als joves de l'addicció al telèfon mòbil i com a partir d'un missatge sense importància, es pot començar una relació de ciberassetjament.

Tot i que la idea de deixar que l'alumnat poguera llegir a l'aula era bona, després es va convertir en tot el contrari. És a dir, l'alumnat no llegia perquè el que feien era mirar el rellotge o bé molestar als companys que sí que estaven llegint.

No obstant això, entre tots els alumnes d'un curs de 2n d'ESO, n'hi ha un que està aprenent la llengua perquè acaba d'arribar d'Ecuador i no sap parlar valencià, tot i això, des del primer dia el vaig animar a preguntar i a no tenir vergonya de parlar valencià. I mentre estàvem fent la lectura, se'm va acostar amb el llibre assenyalant totes aquelles paraules que no entenia a fi que jo li resolguera el dubte i, d'aquesta manera, entendre el significat.

En definitiva, la lectura a l'aula és una tasca pendent que cal millorar en tots els cursos perquè, malauradament, l'alumnat està mancat d'hàbit lector i, per tant, de comprensió lectora. 

Les primeres vacances de Pasqua com a docent en pràctiques

Les vacances són sempre uns dies esperats, tant pels alumnes com pels docents, perquè són uns dies de desconnexió, de connectar amb la família, de gaudir de les festes o d'avançar aquells treballs que tens a mitges...

Personalment, he fet totes aquestes situacions que he esmentat anteriorment, però sobretot he fet una cosa que mesos enrere no m'imaginaria: trobar a faltar les classes, l'alumnat, la rutina, les xarrades i les reflexions a l'hora del pati...

Així mateix, durant aquestes vacances també he experimentat un sentiment nou, perquè en el lloc on visc són festes patronals i, per tant, hi havia ambient a tot arreu: atraccions de fira, diversos esdeveniments culturals, processons, entre d'altres. I en cada lloc em trobava alumnes que em cridaven des de dalt de les atraccions, des d'un carrer secundari, o des de dins de la processó: AINHOAAAA, AINHOAAA, AINHOAAA!!!!!

El fet que l'alumnat tinga ganes de xarrar amb mi pel carrer, de saber de mi, de recordar-me que els agrada com faig les classes, són vivències que no puc descriure amb paraules. De fet, soc una persona que li sol fer vergonya saludar o parlar pel carrer, però durant aquestes vacances, tan sols volia eixir de casa i poder trobar-me algun alumne i estar una estona parlant de qualsevol cosa. 

En definitiva, abans de començar les pràctiques no hauria imaginat que aquest sentiment poguera existir i, sobretot, que m'agradaria tant la docència.