El primer dia

 

El meu primer dia de pràctiques com a docent ha començat travessant el pont sobre el riu Xúquer, el mateix que travessava anys enrere amb la motxilla carregada d’apunts, llibres i pors. Encara que hui no estic baix del pont amb la motxilla esperant a la meua amiga per a començar a córrer perquè fem tard a classe; sinó que hui el creue amb una carpeta sota el braç i amb nous sentiments difícils d'explicar. 

He entrat per la porta de l'institut a les 8:00 h amb els alumnes de manera que ells no s'han adonat que jo no soc una alumna més; de fet, la conserge m'ha preguntat si era una alumna nova i si necessitava ajuda, en compte de preguntar-me si era una professora en pràctiques (conseqüències de no aparentar l'edat que tinc). Si algú m’haguera dit fa uns anys que tornaria a aquest institut com a docent, no sé si m’ho hauria cregut.

Torne al centre on vaig fer batxillerat, però ja no des del pupitre, sinó des de la taula del professorat. Les parets són les mateixes, les classes conserven aquelles històries que nosaltres vam crear, però jo he canviat. En cada racó de l'aula hi ha un record, una vivència o una anècdota compartida, una versió adolescent de mi que mai hauria imaginat que un dia tornaria, però en aquest cas per a ensenyar.

Quan he entrat a l’aula com a docent i he vist els alumnes mirant-me fixament, amb ulls plens d’incertesa i curiositat per saber qui era, he sentit nervis, sí, però sobretot una gran motivació. En aquell moment he pres consciència de la responsabilitat que comporta acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge.

En definitiva, la tria del meu nom del blog respon principalment a la relació entre el pont i l'institut perquè, sovint, un pont no sols uneix dos camins, sinó també dues etapes.