Aquesta setmana l'alumnat de batxillerat ha hagut de fer un text argumentatiu responent a la pregunta següent: Com a valencianoparlants tenim dret de parlar en valencià a València en qualsevol establiment públic i privat?
En aquest moment, vaig demanar al meu guia que em deixara corregir les redaccions així, d'una banda, començava a avaluar activitats com a docent i, d'altra banda, veia quina era la mentalitat d'aquestes generacions.
Malauradament (tot i que ja m'ho veia vindre), m’he topat amb una realitat que convida a la reflexió. El nivell de valencià que apareix en la major part dels textos era bastant baix. És a dir, no es tracta només d’algunes faltes d'ortografia puntuals (encara que la majoria de les faltes eren de primària), sinó de dificultats a l’hora d’escriure amb seguretat, d’expressar idees amb claredat o d’utilitzar correctament la llengua, i fins i tot els connectors.
Pel que fa a la mentalitat, és trist veure com la llengua catalana que és la nostra identitat i com la nostra cultura s'acaba destruint i menyspreant diàriament per les mateixes persones que la parlen. La majoria dels alumnes expressaven que en els establiments públics era preferible fer servir el castellà perquè és una llengua que la pot entendre tothom...
No obstant això, em quede amb una pregunta que va escriure un dels alumnes: Com podem ser tan valencians per a defensar la llengua en falles, però la resta de l'any la menyspreem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada