Aquesta setmana ha tingut lloc el Llopis Talent, és a dir, un certamen de tipus cultural en el qual l'alumnat puja dalt d'un escenari i realitza un espectacle davant de la resta de l'institut. L'activitat que du a terme pot ser variada: certàmens musicals, balls, monòlegs, escenes dramàtiques o jocs de màgia, entre d'altres.
Aquest certamen és fonamental perquè permet que l'alumnat perda la por escènica i a més, potencie les seues habilitats socials. El Llopis Talent es du a terme des de fa uns anys i, a poc a poc, ha anat tenint una gran acceptació per part de l'alumnat. Convé assenyalar que hi ha un jurat format per 5 membres docents de diverses especialitats (música, art, teatre, entre d'altres), així com un premi per a cada categoria.
Personalment, quan era estudiant, aquest certamen no es duia a terme i, per tant, desconeixia el funcionament. No obstant això, l'altre dia parlant amb una alumna de 1r de Batxillerat, em vaig adonar de la importància de premiar el parlar en públic i perdre les pors.
Aquesta alumna que va participar en la modalitat de monòleg, em va contar que estava molt nerviosa perquè l'any passat va estar a punt de no eixir a l'escenari per por. Tot i que la vaig encoratjar a participar en el concurs, no vaig poder evitar pensar que era molt valenta, perquè ara mateix jo també tindria por d'eixir a un escenari a parlar.
El més important d'aquesta anècdota és que parlant i parlant amb l'alumna em va confessar que en un apartat del monòleg parlava dels professors de Valencià, però que havia afegit un apartat per a parlar de mi perquè considerava que era molt valenta per fer classe davant de 30 alumnes. En aquest moment, no vaig poder evitar somriure i pensar que, sense ser conscient m'estic guanyant l'afecte d'aquests alumnes.
Molt interessant aquesta proposta del Llopis Talent, que també apareixia en el blog d’Àngels: és una manera molt bona de donar espai a talents que sovint no caben dins d’un examen. M’ha agradat especialment l’anècdota amb l’alumna del monòleg, perquè mostra que, sense adonar-te’n, ja estàs deixant petjada en l’alumnat. De vegades, l’afecte docent apareix així, en un comentari inesperat.
ResponElimina