La primera setmana de pràctiques sempre és complicada, pel fet que les pel·lícules, sovint, ens han creat grans expectatives sobre com ser un bon docent. Les setmanes prèvies a començar les pràctiques, sols imaginar com t’enfrontaràs als conflictes de l’aula, si sabràs explicar correctament els continguts o si seràs capaç de mantenir l’atenció de l’alumnat durant més de 5 minuts... Tanmateix, fins que no hi estàs a dins, no comprens la importància que suposa fer front a una classe.
Exteriorment, tot semblava en calma, encara que interiorment era tot el contrari. Com a docent, he passat per tots els cursos; en aquest sentit, he fet classe a tots els grups i en cada aula han actuat molt diferent. Alguns m'han prestat atenció, altres parlaven per damunt meua o, inclús, hi havia alumnes que no reaccionaven.
No obstant això, al llarg d'aquesta setmana m'he sentit acompanyada per alguns estudiants, els quals m'han donat confiança per a continuar la tasca. Malgrat que alguns no em prestaven atenció, pesava més en la balança aquells que sí que ho feien. Per tant, he gaudit veient com l'alumnat m'escoltava, feia les tasques que jo els havia manat i quan em feien preguntes al voltant de l'assignatura.
Un dels moments més impactants ha sigut explicar els autors: Bernat Metge, Jaume Roig i Isabel de Villena. Fins ara els havia estudiat com a alumna, però ara els havia d'explicar com a docent. Per tant, he hagut de rellegir els seus textos per a explicar-los als alumnes i que ells els comprengueren.
També vaig explicar els diversos tipus de novel·la que poden haver-hi, intentant que comprengueren que cada història té una finalitat. I, d'aquesta manera, cada vegada que llegiren una obra, saberen identificar de seguida quin tipus de novel·la era.
No mentiré, no tot ha sigut fàcil: els nervis, la por de no saber respondre a alguna pregunta o els dubtes de voler que l'alumnat et comprenga. És per això que he comprés que ser docent no implica saber totes les respostes, sinó tindre els recursos per a saber afrontar-les.
