Tot i que al llarg d’aquest dietari he comentat aspectes relacionats amb l’assignatura de Valencià, els alumnes o l’institut, també m’agradaria reflexionar al voltant del paper dels docents.
En aquest institut, els membres docents han treballat conjuntament amb l’objectiu de millorar la qualitat educativa, les instal·lacions i, fins i tot, l’ambient d’aula, però han oblidat cuidar l’alumnat de pràctiques.
No fa molt de temps, la majoria dels membres docents es van fotografiar a la porta de l’institut reivindicant l’ús de la llengua i una millor qualitat educativa. Ara bé, a l’alumnat de pràctiques ni se’ns va avisar que s’havia de dur la samarreta ni tampoc que s’anaven a fotografiar.
Encara que aquests fets són circumstancials i no tenen major importància, sí que ens deixa un mal record i em fa pensar que, sovint, alguns docents no són capaços de valorar que importants són els alumnes que estan en pràctiques.
Aquesta anècdota de la foto i la samarreta verda sembla menuda, però entenc que deixe una sensació agredolça. Estar de pràctiques també vol dir voler sentir-se part del centre, i aquests detalls ajuden molt. M’agrada que ho formules sense dramatitzar-ho, però fent visible una idea important: l’alumnat en pràctiques també necessita acollida, informació i reconeixement.
ResponElimina