La primera reunió d'avaluació

Uns dies enrere vaig assistir a la primera reunió d'avaluació, però en aquest cas, jo formava part de l'equip docent. La sensació va ser estranya, fins ara sempre la reunió d'avaluació havia sigut des del punt de vista d'una alumna, en canvi, ara entrava com a docent.

En entrar a la reunió, tot l'equip docent se'm va quedar mirant (hi hagué un moment que pensaren que era una alumna). La reunió va ser tal com pensava, tots els membres docents deien en veu alta les notes de l'alumnat i els professors de cada assignatura havien de dir els motius de la nota, i si proposaven algun canvi o comentaris de millora.

He de dir que el meu paper en aquesta reunió era, simplement, escoltar i observar. No obstant això, hi hagué un moment que els docents em van demanar la meua opinió en relació amb una circumstància de la matèria, perquè l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura tenia el nombre més gran d'alumnes suspesos. En aquest cas, estant d'acord amb el meu tutor, vaig assenyalar que s'hauria de punir més les errades ortogràfiques, sobretot amb els cursos de Batxillerat.

En definitiva, tot i els nervis que vaig sentir al principi de la reunió, hi repetiria més vegades, perquè va ser una experiència molt positiva i enriquidora. 

Les redaccions

Aquesta setmana, l'alumnat de batxillerat ha hagut de fer un text argumentatiu responent a la pregunta següent: Com a valencianoparlants tenim el dret de parlar en valencià a València en qualsevol establiment públic i privat?

En aquest moment, vaig demanar al meu tutor que em deixara corregir les redaccions i així, d'una banda, començava a avaluar activitats com a docent i, d'altra banda, veia quin era el pensament d'aquesta generació.

Malauradament (tot i que ja m'ho veia vindre), em vaig adonar de quina era la realitat. El nivell de valencià que hi havia en la major part de les redaccions era bastant baix. És a dir, no es tractava només d'algunes faltes d'ortografia puntuals (encara que la majoria de les faltes eren de nivell de primària), sinó de dificultats a l'hora d'utilitzar correctament la llengua i, fins i tot, els connectors. 

Pel que fa al pensament, la majoria dels alumnes expressaven que en els establiments públics era preferible fer servir el castellà, perquè és una llengua que la pot entendre tothom... Aquest fet ens porta a reflexionar sobre l'autoodi envers la nostra llengua.

No obstant això, em quede amb una pregunta que va escriure un dels alumnes: Com podem ser tan valencians per a defensar la llengua en falles, però la resta de l'any la menyspreem?

Setmana (complicada) d'exàmens

Després d'unes llargues setmanes de pràctiques, ha arribat el moment dels exàmens finals. Han sigut uns dies complicats, amb molts nervis i dubtes. Com a futura docent, aquesta setmana m'ha demostrat que ser docent va més enllà d'explicar, de corregir exàmens o activitats, encara que al llarg d'aquestes setmanes he hagut de corregir un fum d'activitats.

Al llarg d'aquests dies he vist com l'alumnat s'ha esforçat a entendre els continguts, a estudiar els apartats i com, a poc a poc, va creant el seu mètode d'estudi. He de confessar que durant aquests dies m'he vist reflectida en ells: els nervis, les pors, les inseguretats... No fa molt jo també estava asseguda en aquella aula.

A més, l'alumnat de tercer d'ESO s'examinava de tota la literatura que jo els havia explicat, fet que encara em posava més nerviosa i feia que em plantejara diverses preguntes, tot i que constantment em venia al cap una pregunta clau: s'haurà comprés el que he explicat?

Un dels moments que més m'ha cridat l'atenció és veure que confien en mi. S'ha anat teixint un vincle de confiança a partir dels seus dubtes, tant acadèmics com personals els quals he intentat resoldre amb sinceritat. I açò ha sigut una de les vivències que més m'han omplit durant aquesta experiència.

En definitiva, la setmana d'exàmens ha sigut dura, ja que estava plena de correccions a contrarellotge; tanmateix, ha sigut una setmana gratificant i de grans aprenentatges en aquest viatge anomenat pràctiques.