dijous, 30 d’abril del 2026

La setmana de la lectura



Al llarg d'aquesta setmana, l'alumnat de 2n d'ESO ha tingut unes classes diferents, és a dir, en compte de donar els continguts del llibre i després fer les activitats, el docent i jo hem decidit que en aquestes sessions l'alumnat llija el llibre de lectura.


Com que està previst que al final de la setmana vinga l'autor a l'aula, a fi de comentar el llibre i respondre a les preguntes que els alumnes vulguen fer-li, hem decidit que és millor que els alumnes lligen el llibre a classe amb l'objectiu de fomentar la lectura i començar certs debats o torns de preguntes per a comprovar que tots els alumnes han comprés el llibre i el contingut.


El llibre titulat L'infinit a les teues mans d'Enric Senabre té com a finalitat conscienciar als joves de l'addicció al telèfon mòbil i com a partir d'un missatge sense importància, es pot començar una relació de ciberassetjament.


Tot i que la idea de deixar que l'alumnat poguera llegir a l'aula era bona, després es va convertir en tot el contrari. És a dir, l'alumnat no llegia perquè el que feien era mirar el rellotge o bé molestar als companys que sí que estaven llegint.


No obstant això, entre tots els alumnes d'un curs de 2n d'ESO, n'hi ha un que està aprenent la llengua perquè acaba d'arribar d'Ecuador i no sap parlar valencià, tot i això, des del primer dia el vaig animar a preguntar i a no tenir vergonya de parlar valencià. I mentre estàvem fent la lectura, se'm va acostar amb el llibre assenyalant totes aquelles paraules que no entenia a fi que jo li resolguera el dubte i, d'aquesta manera, entendre el significat.


En definitiva, la lectura a l'aula és una tasca pendent que cal millorar en tots els cursos perquè, malauradament, l'alumnat està mancat d'hàbit lector i, per tant, de comprensió lectora. 


1 comentari:

  1. Molt bé que hages explicat tant el que funciona com el que costa: la lectura a l’aula és necessària, però no sempre és fàcil sostenir-la. M’ha agradat especialment el detall de l’alumne nouvingut, perquè mostra que l’acompanyament proper i la confiança poden obrir una porta real a la llengua. De vegades, una sessió difícil també deixa una xicoteta victòria.

    ResponElimina

El riu sempre m'acompanyarà

  Hui m’acomiade d’aquest pont que m’ha vist créixer tant com a alumna, com a docent en pràctiques. Feia anys travessava el riu juntament am...