Hui és l’últim dia de pràctiques i no puc deixar de pensar que al llarg d’aquests mesos he aprés considerables coneixements, tant dels docents com dels alumnes.
Feia un parell de mesos, tornava de nou a l’institut, però en aquest cas com a alumna en pràctiques, i no podia evitar tenir uns nervis nous, una gran incertesa, però també moltes ganes de començar. En canvi, ara, no vull acabar les pràctiques perquè han sigut un viatge inoblidable en el qual m’he enriquit i he assolit noves idees del que significa educar.
L’alumnat feia com que no sabia que era el meu últim dia (jo els ho agraïsc perquè estava molt nerviosa), però quan m’he acomiadat d’ells, no he pogut evitar emocionar-me.
De tots els cursos he aprés i he madurat, però amb l’alumnat de l’ESO he establit un vincle que mai haguera pogut imaginar. Ells no ho saben, però, per molts anys que passen, jo sempre els tindré en la memòria, perquè des del primer dia em van obrir els braços i van confiar en mi.
També m'acomiade dels meus companys de pràctiques que sense ells aquesta experiència no hauria sigut igual.
Ha sigut un plaer compartir aquest viatge amb tu. Recorde perfectament els nervis del primer dia. Estic segura que l'alumnat et trobarà molt a faltar perquè la teua dedicació s'ha notat en cada classe.
ResponEliminaGràcies per ser la millor companya de pràctiques que podia tindre. Ens veiem prompte per les aules!
L’últim dia sempre té aquesta càrrega entranyable: mires enrere i entens tot el que has viscut, après i estimat. M’agrada molt com expresses el pas dels nervis inicials a la tristesa de no voler acabar, perquè això diu molt del vincle que has creat amb l’alumnat. Aquest comiat és bonic perquè mostra que les pràctiques no han sigut només formació, sinó també memòria, afecte i descoberta docent. Fa goig, també, llegir aquest intercanvi final entre vosaltres. Hi ha afecte, reconeixement i una sensació molt clara de camí compartit, que és, al cap i a la fi, una de les coses més valuoses d’aquestes pràctiques.
ResponEliminaCom a tutor, em quede amb això: heu sabut acompanyar-vos, aprendre juntes i créixer amb generositat. I eixes paraules que ara us dediqueu no són només un comiat, són també una promesa de futur. Així és com comença de veritat el camí docent.