Les guàrdies solen ser, la major part de les vegades, avorrides. Sovint has d’estar en el corredor vigilant que els alumnes estiguen a classe, que no s’haja quedat ningú “tancat” al bany i que tot funciona a la perfecció.
Però hui ha sigut un dia diferent, una professora no ha pogut vindre a classe i tant el tutor com jo hem estat de guàrdia en el pati. A causa del bon temps, i com que la professora no ha deixat cap tasca per a l'alumnat, hem decidit eixir al pati a jugar a futbol.
En un primer moment, tant el tutor com jo estàvem vigilant i supervisant que tothom estiguera jugant i fent esport. Tanmateix, un alumne havia proposat jugar alumnes VS professors i vam acabar acceptant.
Ha sigut un partit molt divertit, i hem pogut desdibuixar la línia, professors/alumnes, durant uns instants, per a poder gaudir de l'esport, riure i millorar la confiança, fins al punt que alguns alumnes em van confessar algun dels seus problemes per tal de poder-los aconsellar. Sobretot, m'enduc un molt bon record d'aquest dia.
Molt bona experiència: les guàrdies de pati sovint són el millor moment per conéixer l’alumnat fora del rol d’aula. El partit alumnes vs professors ajuda a trencar barreres i crear confiança, i es nota en eixes converses que després apareixen. Són espais molt valuosos, encara que semblen informals.
ResponEliminaEn els moments externs a l’aula ocorre que els alumnes es despullen de la pressió que, a voltes, els fa convertir-se en personetes que només existeixen al centre. Al pati o al corredor és quan observes que no és així, potser perquè ho comparteixen amb altres alumnes o, també, perquè tens la sort que ho comparteixen amb tu.
ResponElimina