Hui a l’institut he viscut una situació nova que, sense ser-ne conscient, m’ha fet veure que soc capaç d’enfrontar-me a una aula sola i, a més, fer-ho bé.
L’alumnat de Batxillerat tenia un examen final i no han pogut acabar-lo a temps. Jo sabia que després tocava fer classe en un grup de 2n d’ESO que, segons altres professors, són etiquetats com a “conflictius”, i m’imaginava que si no arribàvem a hora a classe començarien a cridar i a fer soroll pel corredor. És per això que li he dit al meu tutor que anava jo davant i els feia la classe fins que ell tornara.
La reacció del meu tutor ha sigut de sorpresa (per la meua iniciativa i valentia), de seguida m’ha dit que, en cas que la classe es portara malament, avisara al professor de guàrdia i de seguida pujava ell a classe.
I, efectivament, tal com pujava l’escala, he vist a tot l’alumnat en el corredor cridant, fent soroll… Però els he dit d’entrar a l’aula i que jo faria hui la classe i, sorprenentment, m'han fet cas.
En estar dins l’aula, els he dit que anàvem a llegir i a corregir unes activitats, i la classe ha anat a la perfecció. De fet, un cop ha vingut el tutor m’ha felicitat per saber controlar la classe i fer front a la situació.
Això sí, jo els havia promés que els últims minuts de classe els deixaria estudiar música si es portaven bé… i vaig acabar en el cap com un bombo per culpa de la flauta…
Molt bon moment aquest: assumir la classe sola i tirar-la endavant amb seguretat. Has mostrat iniciativa, calma i criteri, i això es nota en la resposta del grup i en el reconeixement del tutor. I el detall final de la flauta… ben real: gestionar també implica negociar i aguantar el soroll!
ResponElimina