Després d'unes llargues setmanes de pràctiques ha arribat el moment dels exàmens finals. Han sigut uns dies intensos, plens de nervis, dubtes i també de molt d’aprenentatge. Com a docent en pràctiques, aquesta experiència m’ha prermés ser conscient que l’aula és molt més que explicar continguts o corregir proves, encara que al llarg d'aquestes setmanes he corregit un fum d'activitats.
Durant aquests dies he aprés molt dels alumnes, com ara la seua manera d’afrontar els reptes, de l’esforç que fan i de com viuen cada moment amb certes inseguretats (em recorden a com actuava jo quan anava a l'institut). Per aquest motiu, puc afirmar que acompanyar-los en aquest procés m’ha fet créixer també a mi com a docent.
A més, l'alumnat de tercer d'ESO s'examinava de tota la literatura que jo havia explicat, fet que encara em posava més nerviosa i feia que em plantejara diverses preguntes, tot i que constantment em venia al cap una pregunta clau: s'haurà comprés el que he explicat?
Una de les coses que més m’ha emocionat és adonar-me que confien en mi. En els seus dubtes, en les seues preguntes i en la manera com s’acosten a parlar amb mi he pogut veure que, a poc a poc, s’ha anat construint un vincle de confiança. I aquest fet, sense dubte, és una de les parts més gratificants d’aquesta experiència.
En definitiva, la setmana d'exàmens ha sigut dura i de correccions a contrarellotge; tanmateix, ha sigut una setmana gratificant i de grans aprenentatges en aquest viatge anomenat pràctiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada