Després d'unes llargues setmanes de pràctiques, ha arribat el moment dels exàmens finals. Han sigut uns dies complicats, amb molts nervis i dubtes. Com a futura docent, aquesta setmana m'ha demostrat que ser docent va més enllà d'explicar, de corregir exàmens o activitats, encara que al llarg d'aquestes setmanes he hagut de corregir un fum d'activitats.
Al llarg d'aquests dies he vist com l'alumnat s'ha esforçat a entendre els continguts, a estudiar els apartats i com, a poc a poc, va creant el seu mètode d'estudi. He de confessar que durant aquests dies m'he vist reflectida en ells: els nervis, les pors, les inseguretats... No fa molt jo també estava asseguda en aquella aula.
A més, l'alumnat de tercer d'ESO s'examinava de tota la literatura que jo els havia explicat, fet que encara em posava més nerviosa i feia que em plantejara diverses preguntes, tot i que constantment em venia al cap una pregunta clau: s'haurà comprés el que he explicat?
Un dels moments que més m'ha cridat l'atenció és veure que confien en mi. S'ha anat teixint un vincle de confiança a partir dels seus dubtes, tant acadèmics com personals els quals he intentat resoldre amb sinceritat. I açò ha sigut una de les vivències que més m'han omplit durant aquesta experiència.
En definitiva, la setmana d'exàmens ha sigut dura, ja que estava plena de correccions a contrarellotge; tanmateix, ha sigut una setmana gratificant i de grans aprenentatges en aquest viatge anomenat pràctiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada