Uns dies enrere vaig assistir a la primera reunió d'avaluació, però en aquest cas, jo formava part de l'equip docent. La sensació va ser estranya, fins ara sempre la reunió d'avaluació havia sigut des del punt de vista d'una alumna, en canvi, ara entrava com a docent.
En entrar a la reunió, tot l'equip docent se'm va quedar mirant (hi hagué un moment que pensaren que era una alumna). La reunió va ser tal com pensava, tots els membres docents deien en veu alta les notes de l'alumnat i els professors de cada assignatura havien de dir els motius de la nota, i si proposaven algun canvi o comentaris de millora.
He de dir que el meu paper en aquesta reunió era, simplement, escoltar i observar. No obstant això, hi hagué un moment que els docents em van demanar la meua opinió en relació amb una circumstància de la matèria, perquè l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura tenia el nombre més gran d'alumnes suspesos. En aquest cas, estant d'acord amb el meu tutor, vaig assenyalar que s'hauria de punir més les errades ortogràfiques, sobretot amb els cursos de Batxillerat.
En definitiva, tot i els nervis que vaig sentir al principi de la reunió, hi repetiria més vegades, perquè va ser una experiència molt positiva i enriquidora.
ja veig que els companys de la comissió avaluadora et van voler buscar les cosquelles... la teua intervenció puntual no crec que els destorbara o estranyara: "punir més les errades ortogràfiques" és una opció, però no és la solució, sobretot quan allò que avaluem són les competències
ResponEliminaHola, és interessant veure com passes de l’altra banda del procés avaluatiu, i especialment que participes activament donant la teua opinió. El tema de penalitzar més l’ortografia és rellevant, perquè s'obri el debat sobre com equilibrar la correcció formal i contingut.
ResponElimina