Les redaccions

Aquesta setmana l'alumnat de batxillerat ha hagut de fer un text argumentatiu responent a la pregunta següent: Com a valencianoparlants tenim dret de parlar en valencià a València en qualsevol establiment públic i privat?

En aquest moment, vaig demanar al meu guia que em deixara corregir les redaccions així, d'una banda, començava a avaluar activitats com a docent i, d'altra banda, veia quina era la mentalitat d'aquestes generacions.

Malauradament (tot i que ja m'ho veia vindre), m’he topat amb una realitat que convida a la reflexió. El nivell de valencià que apareix en la major part dels textos era bastant baix. És a dir, no es tracta només d’algunes faltes d'ortografia puntuals (encara que la majoria de les faltes eren de primària), sinó de dificultats a l’hora d’escriure amb seguretat, d’expressar idees amb claredat o d’utilitzar correctament la llengua, i fins i tot els connectors. 

Pel que fa a la mentalitat, és trist veure com la llengua catalana que és la nostra identitat i com la nostra cultura s'acaba destruint i menyspreant diàriament per les mateixes persones que la parlen. La majoria dels alumnes expressaven que en els establiments públics era preferible fer servir el castellà perquè és una llengua que la pot entendre tothom...

No obstant això, em quede amb una pregunta que va escriure un dels alumnes: Com podem ser tan valencians per a defensar la llengua en falles, però la resta de l'any la menyspreem?

Setmana (complicada) d'exàmens

Després d'unes llargues setmanes de pràctiques ha arribat el moment dels exàmens finals. Han sigut uns dies intensos, plens de nervis, dubtes i també de molt d’aprenentatge. Com a docent en pràctiques, aquesta experiència m’ha prermés ser conscient que l’aula és molt més que explicar continguts o corregir proves, encara que al llarg d'aquestes setmanes he corregit un fum d'activitats.

Durant aquests dies he aprés molt dels alumnes, com ara la seua manera d’afrontar els reptes, de l’esforç que fan i de com viuen cada moment amb certes inseguretats (em recorden a com actuava jo quan anava a l'institut). Per aquest motiu, puc afirmar que acompanyar-los en aquest procés m’ha fet créixer també a mi com a docent.

A més, l'alumnat de tercer d'ESO s'examinava de tota la literatura que jo havia explicat, fet que encara em posava més nerviosa i feia que em plantejara diverses preguntes, tot i que constantment em venia al cap una pregunta clau: s'haurà comprés el que he explicat?

Una de les coses que més m’ha emocionat és adonar-me que confien en mi. En els seus dubtes, en les seues preguntes i en la manera com s’acosten a parlar amb mi he pogut veure que, a poc a poc, s’ha anat construint un vincle de confiança. I aquest fet, sense dubte, és una de les parts més gratificants d’aquesta experiència.

En definitiva, la setmana d'exàmens ha sigut dura i de correccions a contrarellotge; tanmateix, ha sigut una setmana gratificant i de grans aprenentatges en aquest viatge anomenat pràctiques.